Arts decoratives

Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com el conjunt d'arts ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil. El camp inclou mobiliari, l'art de gravar o tallar les pedres fines (glíptica), el treball amb materials com l'ivori, ceràmica, vidrieria, orfebreria, esmalts, ebenisteria, fusteria, arts tèxtils: teixits, catifes, tapissos, brodats i puntes, cordovans i guadamassils (corioplàstia).

Història

Abans que es parlàs específicament d'art decorativa primer es parlava simplement d'art. Més tard, es distingien tres arts majors (pintura, escultura i arquitectura) i les altres eren arts menors, que es consideraven en general unes manifestacions artístiques de menor importància i qualitat estètica que les arts majors. Els termes de "arts decoratives" no eren considerades "belles arts", que comprenen les formes d'art que no tenen cap ús funcional, com la pintura i l'escultura, mentre que les formes d'art com la ceràmica, el paper pintat i els mobles són utilitaris i com a grup, constitueixen les arts decoratives.

Amb els canvis de concepció de la creació artística, l'art funcional s'ha diversificat en diferents categories com arts aplicades, arts útils o utilitàries, art funcional, arts auxiliars, arts decoratives, artesania, artesanat, oficis artístics, arts manuals menors i arts industrials. Per alguns autors, l'art decoratiu, dins del qual comprèn tot l'art que té per principal objectiu el gaudi de la vista o l'oïda, busca abans de res la perfecció de l'entorn i l'harmonia.